LA MEVA CARTA MÉS LLARGA

Mariama Bâ

Premi Nova de Publicació 1980

Ramatoulaye, una dona de mitjana edat i de classe acomodada de Dakar, escriu una llarga carta a la seva millor amiga, Aissatou, durant la imposada reclusió que l’Islam requereix després de la mort del seu marit. La carta de Ramatoulaye és una seqüència de reminiscències, algunes nostàlgiques i d’altres amargues, dels moments més significatius del seu passat, però també una reflexió del conflicte emocional que es va obrir entre ella i el seu marit quan aquest va decidir prendre una segona muller, arruïnant vint-i-cinc anys de vida matrimonial i d’amor. A través d’aquesta obra, Mariama Bâ relata el tràngol de les dones musulmanes amb estudis al Senegal dels anys setanta (i de moltes altres dones del present actual): indignades amb les tradicions que permeten la poligínia, habiten un entorn social dominat per actituds i valors que els neguen els mateixos drets i estatus que els homes.

Un clàssic imprescindible de la literatura africana contemporània

Mariama Bâ

(1929-1981), nascuda a Dakar, Senegal, va ser escriptora, professora i reconeguda feminista senegalesa. Provinent d’una família musulmana, va estudiar a l’Ecole Normal de noies a Rufisque, a diferència de moltes altres dones de la seva generació, i es va involucrar activament en organitzacions senegaleses a favor de les dones, convertint-se així en una pionera en els drets de les dones. La seva primera obra, La meva carta més llarga, és considerada una de les tres novel·les més importants de la literatura africana i va catapultar-la a l’escena literària africana. Ha estat traduïda a setze llengües.