Ramatoulaye, una dona de mitjana edat i de classe acomodada de Dakar, escriu una llarga carta a la seva millor amiga, Aissatou, durant la imposada reclusió que l’Islam requereix després de la mort del seu marit. La carta de Ramatoulaye és una seqüència de reminiscències, algunes nostàlgiques i d’altres amargues, dels moments més significatius del seu passat, però també una reflexió del conflicte emocional que es va obrir entre ella i el seu marit quan aquest va decidir prendre una segona muller, arruïnant vint-i-cinc anys de vida matrimonial i d’amor. A través d’aquesta obra, Mariama Bâ relata el tràngol de les dones musulmanes amb estudis al Senegal dels anys setanta (i de moltes altres dones del present actual): indignades amb les tradicions que permeten la poligínia, habiten un entorn social dominat per actituds i valors que els neguen els mateixos drets i estatus que els homes.