El fraude

És l’any 1873. Eliza Touchet és la mestressa de casa —i cosina per matrimoni— d’un novel·lista famós, ara en decadència, William Ainsworth. La senyora Touchet és una dona amb molts interessos (literatura, justícia, abolicionisme, classe, gènere, el seu cosí, les seves dones), però també és escèptica: sospita que el seu cosí no té talent i que Anglaterra és una terra de façanes on res és ben bé el que sembla. 

Però un cas captiva la senyora Touchet i tota Anglaterra: el judici sobre la identitat de Sir Tichborne, en el qual trobem que Andrew Bogle, que s’ha criat com a esclau en una plantació a Jamaica, s’ha convertit en el testimoni estrella. Bogle sap que tot té un preu, que els rics enganyen els pobres i que el seu futur depèn d’explicar la història correcta. És Sir Roger Tichborne realment qui diu ser, l’hereu perdut de la família Tichborne? O potser és un frau? 

Basada en fets històrics reals, Zadie Smith torna amb una novel·la històrica virtuosa, plena d’ironia i matisos agudíssims i crítics, per parlar-nos d’un calidoscopi de qüestions ben actuals (el passat colonial d’Anglaterra, el masclisme, el racisme, l’escriptura, les vanitats), però sobretot per preguntar-nos: en un món d’hipocresia i autoengany, qui té dret a decidir què és real i què no?